Mentrestant, en mig de tanta celebració i record, hi ha aquelles persones que saben que els seus passos s'encaminen cap al final, algunes amb resignació –l'edat o la malaltia no els deixen l'ombra del dubte–; altres, encara amb forces suficients, se centren en plantar cara i lliurar batalla, creuen que potser podran guanyar temps... simplement temps; d'altres, encara, demanen a Déu, a Yahvé o al seu destí que la mort vingui per fi a deslliurar-les. La relació amb la mort és una qüestió molt íntima i es compon segons les circumstàncies de cadascú.
Però tal i com evidenciava un filòsof, per morir cal haver viscut, ho hem de recordar cada dia: carpe diem
Fonte | El Periòdic d'Andorra
Subscribirse a:
Publicar comentarios (Atom)
-
(..) Esta nueva normalidad (asimismo un signo lingüístico descalabrado), que ha supuesto, ahora sí, un descalabro verdadero, o sea, gnoseoló...
-
(...) Se trata de "tomar medidas para la contención de gastos para el personal de la Santa Sede, la Gobernación del Estado de la Ciud...
-
Entre os numerosos galardóns que recibiu figuran ademais catro premios Goya, dous Premios do Cine Europeo, a Concha de Prata á mellor actri...
Ningún comentario:
Publicar un comentario